El ramader Javier Colmenarejo encara està buscant a part de les 80 cabres que li van desaparèixer el passat 11 de gener d'un ramat de 250 animals en el municipi de San Mamés (al nord de Madrid), després d'un atac que pot ser de llop. Ja ha trobat mortes a 30. "La resta estarà sota la neu, també esquarterades, perquè les han matat els llops i no les mengen", explica en un to cada vegada més irat producte de la impotència. "La gent i l'administració defensa el llop i em sembla bé, però no podem pagar sols els ramaders els danys que ocasiona, haurà de fer-se responsable la societat", planteja.
Fonts del Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona) indiquen que han traslladat al jutjat la denúncia del ramader. Pel que fa a si s'ha tractat d'un atac de llops o gossos assilvestrats, remeten al cos d'agents forestals de la Comunitat de Madrid, que de moment, tampoc confirma quina espècie és la culpable.
El ramat de Colmenarejo mai havia patit un atac i campava al seu aire sense cap protecció. "Els llops s'alimentaven de cabirol o senglar, però aquests animals a veure assetjats s'han traslladat més baix i ara han vingut a per les cabres", comenta el ramader. El ramat es trobava en les pastures de "tota la vida", que disten en línia recta un quilòmetre i mig del seu habitatge. "Vaig baixar a dinar i aquí me les van treure, les van segrestar, les van pujar a l'alt de la corda que separa Madrid de Segòvia i allí van jugar amb elles i les van matar". El problema és que si tornen perquè "no podré fer res". Li queden 160 exemplars, algunes esgarrapades, altres amb mastitis i 24 han patit avortaments.
Colmenarejo assegura que la matança dels seus animals li ha produït aquestes pèrdues (uns 70.000 euros) que està a punt de tancar la seva formatgeria. "A més de la desaparició de les cabres, les que queden han reduït la producció de llet de manera dràstica a causa del estrès", explica. Els 120 litres que donaven abans del succés s'han reduït a 30. Pel que fa a les mesures d'autoprotecció, Colmenarejo relata que té un mastí, però com va mossegar un gos de companyia ara li ha lligat, de manera que no li serveix de res .
Una circumstància que ha de canviar en una serra on hi ha un nucli familiar de llops assentat que es va detectar el 2013, encara que aquest any no s'ha confirmat la seva reproducció. A aquest grup s'uneixen exemplars errants que entren i surten des de la veïna Castella i Lleó, on l'espècie està en creixement. Segons l'últim cens realitzat per la Junta de 2013, la població s'ha incrementat un 20% respecte a l'últim recompte de 2001. L'estudi llança una població d'uns 1.600 llops repartits en 152 rajades al nord del riu Duero (132 el 2001) i 27 rajades al sud del Duero (17 el 2001), on està protegit.
Al ramader de San Mamés li queda rebre la indemnització que concedeix la Comunitat de Madrid en aquests casos. "Però només per a les cabres que es trobin ia més són una misèria", comenten des Ugama, Unió d'agricultors i silvicultors madrilenys, que advoca per la convivència amb el llop però des d'una bona gestió en la qual es protegeixi als ramaders.
Després del succés a San Mamés, la Conselleria de Medi Ambient ha anunciat que el 2015 triplicarà les indemnitzacions als ramaders que pateixin atacs de llops o gossos assilvestrats. Destinarà a això un pressupost de 60.000 euros (el 2014 van ser 40.000 i un any abans 20.000). En el cas d'ovelles o cabres d'entre sis i set anys, la quantia passarà dels 50 euros actuals als 120 i si són vaques d'entre un i 10 anys els 350 euros actuals passaran a 1.200. A més, l'import s'incrementarà un 10% en el cas que es tracti de races ramaderes autòctones. La nova ordre no establirà com a requisit per a rebre les indemnitzacions l'obligació que els ramaders tinguin una assegurança. Aquestes mesures es complementen amb nous tancaments de pastures o instal·lació de tanques electrificats coneguts com "pastors elèctrics", cursos de formació de maneig de bestiar per prevenir els atacs o lliurament de cadells de gossos mastins.
